Projecte Reset

Procés de participació de les infermeres i infermers de Barcelona per definir com es volen relacionar professionalment en el futur.


Deixa un comentari

Núria Colomé, llevadora i política: “Ens hem de sentir representades en les decisions i treballar junts pel reconeixement de la professió infermera”

Entrevistem a la Núria Colomé (Sentmenat, Vallès Occidental), llevadora dedicada a la política,  sobre els processos participatius, el futur de la professió i com veu el Projecte Reset.

nuria-colome1-300x266

Amb una llarga trajectòria en el món de la política, és Coordinadora de Relacions del Departament d’Interior amb l’Administració Local del Govern de la Generalitat i Presidenta Comarcal del Vallès Occidental Sabadell del PDeCAT. Durant 8 anys ha estat alcaldessa de Sentmenat, la seva localitat, i a l’abril del 2018 tornarà a ser-ho. Actualment també és Tinent d’alcalde portant Seguretat Ciutadana i Civisme, Règim Intern, OAC, Transparència, Participació Ciutadana, Patrimoni i Habitatge. Afirma que a la política sempre ha traslladat els coneixements en tenir cura cap a les persones i cap a facilitar les gestions que havia de fer en qualsevol tema. Les infermeres i les llevadores, diu, tenen el valor afegit de voluntat i vocació pel servei públic a les persones i el seu entorn.

Com valora la qualitat democràtica de les organitzacions col·legials?

Núria Colomé:  Els professionals de la salut, com a ciutadans que som, hem evolucionat cap a l’exigència màxima d’estar en tot moment informats des d’on hem decidit participar. No val només pagar la quota, volem saber què es fa amb els diners, què fan tots i cadascun dels membres que es presenten a una candidatura en el dia a dia, per què es trien uns cursos de formació i no uns altres, com posem la professió infermera al món, com aconseguirem posar-la als mitjans de comunicació el més sovint possible per bones notícies, com aconseguirem  que el prestigi de la professió infermera a la ciutadania es posi al nivell de la resta de graus, etc.

Això obliga a l’organització col·legial al rendiment de comptes i no només la gestió econòmica, sinó a través d’enquestes on-line sobre les decisions importants del dia a dia. És imprescindible que la qualitat democràtica— entenent-la com a eina per donar participació a les col·legiades i col·legiats— arribi a tots i totes la possibilitat d’informació continuada, i dins de la Junta ha de ser impecable.

Valoro positivament l’evolució que s’està donant cap a la millora de la qualitat democràtica com ens demana el temps actual i el Projecte RESET n’és un exemple.

Des de la seva experiència en l’àmbit de la política com creu que són d’importants els processos participatius?

N.C: Són molt importants. Ja no val dipositar la confiança amb un vot a un partit o persona i desentendre’s, ni ho vol tampoc una part de la ciutadania. Però crec que encara no estem tan acostumats ni tenim la tradició tan integrada, en general, de participar com a ciutadans amb les administracions. De vegades ens trobem que no sempre hi ha la participació esperada en nombre de persones i també que sempre són les mateixes persones que ho fan per molt que siguin temes diferents. Hem de millorar la participació i no només fer-la presencial, que potser no tothom té o busca el temps, obrint la participació on-line on la gent pugui contestar en el moment que pot.

Per què és important participar?                                                                  

N.C: Perquè la veu de la ciutadania no polititzada és igual d’important. Hi ha molts graus de participació. Els que la volem fer des de les administracions escollits democràticament ens legitima per decidir al llarg de 4 anys, però en algunes decisions que són de més calat de cara a la transformació d’un municipi, per exemple, també han d’opinar o ho haurien de fer el màxim de persones possible.

Com valora l’oportunitat que representa el projecte RESET per al conjunt d’infermeres i infermers?

N.C: La valoro molt positivament, atès que hem d’adequar a les necessitats de la ciutadania les administracions i el seu funcionament del dia a dia. Les organitzacions col·legials hem de fer el mateix; ja no esperem només informació de cursos i tenir cobertura jurídica, ens hem de sentir el màxim de representades en les decisions i treballar  tots junts per fer que la professió infermera estigui el màxim de valorada per tothom.

On veu la infermeria d’aquí a 20 anys?

N.C: Una professió posada al món reconeguda per tothom amb tota l’autonomia en el dia a dia i espero que hàgim fet un pas important. Amb més especialitats reconegudes per normativa i amb sous adequats a la resta de graus i les especialitats també reconegudes econòmicament.


2 comentaris

Àngels Ondiviela, infermera vinculada a la política: “Les institucions sense la participació de la gent no poden fer avanços soles”

Entrevistem a l’Àngels Ondiviela, infermera barcelonina instal·lada al Vallès Oriental—viu a Cardedeu des de fa 11 anys— sobre els processos participatius, el Projecte Reset i com pronostica que serà el futur de la professió infermera.

Angels OndivielaActualment exerceix a l’atenció primària a Cardedeu, però ha treballat a Cornellà, Barcelona, al Maresme i a la Regió Sanitària de Barcelona del Servei Català de la Salut impulsant projectes com el Protocol de preparació de l’alta (PREALT) o el Programa Salut i Escola. També ha exercit com a infermera gestora essent adjunta d’Equip d’Atenció Primària i com a responsable d’infermeria del Servei d’Atenció Primària Ciutat Vella i ha fet recerca a la Fundació Jordi Gol. En la seva trajectòria política, ha format part de la llista electoral de la CUP a Cardedeu (el 2015) i actualment és membre del grup de Salut de la CUP Nacional.

Com valora la qualitat democràtica de les organitzacions col·legials?

Àngels Ondiviela: La valoro com una peça cabdal. El Col·legi no pot viure a esquena dels seus professionals. Si volem millorar la professió, els col·legis els han de ser molt presents.

Des de la seva experiència en l’àmbit de la política com creu que són d’importants els processos participatius?

A. O.: Com a persona que milito en una organització assembleària, què haig de dir? Les institucions sense la participació de la gent no poden fer avanços soles. Les èpoques de les polítiques professionals han passat una mica a la història. No és ètica la política allunyada de les persones.

Per què és important participar?

A. O.: És una forma que fa que socialment avancem. Les decisions s’han de prendre de baix a dalt.

Com valora l’oportunitat que representa el projecte RESET per al conjunt d’infermeres i infermers?

A. O.: Ho trobo una molt bona iniciativa, apropar el Col·legi als professionals i als territoris fent que la gent expressi els seus neguits i les seves propostes.

On veu la infermeria d’aquí a 20 anys?

A. O.: Sincerament, no ho sé. Sóc una mica pessimista perquè penso que aquests anys s’ha fet molt per l’avanç de la professió i crec que encara no estem a l’altura de les nostres col·legues d’altres països, i no serà per la formació sinó pel reconeixement social.

“Perquè les infermeres tinguem reconeixement social cal que ens ho creiem primer nosaltres”

Quina seria la seva motivació personal per participar en el cercle de diàleg del proper 20 de març a l’Hospital de Mollet?

A. O.: La meva motivació seria la de participar i aportar la meva experiència de molts anys a la sanitat pública, i més concretament, a la primària.


Deixa un comentari

Pilar Salat, infermera vinculada a la política: “Participar és important per sentir-se a prop i responsable d’allò que es decideix”

Parlem amb Pilar Salat— infermera igualadina vinculada a la política de la capital de l’Anoia— sobre els processos participatius, com veu el Projecte Reset i el futur de la professió infermera.

pilarsalat_1

Actualment jubilada, compta amb una llarga trajectòria professional. Ha exercit en l’àmbit de l’atenció hospitalària—a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron, l’Hospital General d’Andorra i a l’Hospital Comarcal d’Igualada, on va ser directora d’infermeria—, i en l’atenció primària—a l’EAP de Capellades (Sap Anoia- ICS), on va ocupar el càrrec d’adjunta a direcció. També és cofundadora de la Secció de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques d’Infermeria de l’Anoia i, a més, ha estat vinculada a la política local com regidora de l’Ajuntament d’Igualada per l’Entesa (PSC- ICV) essent responsable d’Acció Social i Salut entre el 2003 i el 2011.

Com valora la qualitat democràtica de les organitzacions col·legials?
Pilar Salat: Crec que sí que tenen qualitat democràtica, però massa sovint els col·legiats participem poc. Esperem que ens informin, que resolguin dubtes o situacions, que ens ofereixin formació i que defensin els nostres drets, però participem poc, sobretot els que som de comarques.

Des de la seva experiència en l’àmbit de la política, com creu que són d’importants els processos participatius?
P.S:
Són vitals, però alhora perillosos— m’explico. No es pot fer tot el que la gent vol. Cal tenir molta informació per participar. Som una societat individualista, cada vegada més, i ens costa pensar que cadascú té la seva opinió. Jo en vaig viure quan estava a l’ajuntament i són molt complicats, perquè no pots donar respostes satisfactòries a tothom.

Per què és important participar?
P.S: 
Per sentir-se membre d’un col·lectiu, per opinar, per sentir-se a prop d’allò que es decideix i per sentir-se’n responsable.

Com valora l’oportunitat que representa el projecte RESET per al conjunt d’infermeres i infermers?
P.S: 
És una oportunitat molt bona. Sobretot pel que suposa sentir el Col·legi a prop, per sentiment de pertinença.

“El projecte Reset és una oportunitat per sentir el Col·legi a prop”

On veu la infermeria d’aquí a 20 anys?
P.S: 
Espero i desitjo que sempre al costat del malalt i de la societat, cuidant, acompanyant i confortant. Caldrà, d’una banda, molta formació per les noves tecnologies i, d’altra banda, s’haurà de buscar l’excel·lència. La nostra societat és cada vegada més exigent i no tolera els errors. Em fa por que es parli molt de malalties i tractaments, i poc de persones. Cada persona emmalalteix d’una manera i no es poden deixar de banda les causes que hi ha darrere el malestar. També em fa por la medicalització de les emocions. No arribem al fons dels motius i els problemes i, en aquest moment de tanta pobresa, és difícil donar solucions.

Quina va ser la seva motivació personal per participar al cercle de diàleg a Igualada del 6 de març?
P.S: En la meva situació de jubilada, sobretot em va motivar no perdre el contacte amb el col·lectiu i escoltar les persones joves.